El desè ple municipal celebrat en el que portem de curs polític des de la tardor començà amb una declaració de l'alcaldessa demanant disculpes a la ciutadania pel ple fallit sobre l'estat del municipi, i confirmant que el proper dilluns, 31 de març, hi haurà una junta extraordinària de portaveus per a parlar-ne. Tota l'oposició es mostrà contrària a l'aprovació de l'acta d'aquell ple, per entendre que no reflecteix els fets que propiciaren la seva marxa. Per tant, l'acta haurà de ser reformulada i portada a un proper ple per a la seva aprovació.La sessió portà a aprovació 6 dictamens de modificacions de crèdit, que el govern argumentà a partir de la necessitat d'atendre situacions sobrevingudes -com la compra dels 3 pisos de la promoció de La Caixa- o de respondre a criteris tècnics, com extreure del romanent quantitats de diners que, en el seu dia, formaren part de partides per a obres que no s'arribaren a executar, o, a partir de les dades de la liquidació del pressupost, extreure també del romanent prop de 4,5 milions d'euros que estava previst inicialment finançar a partir d'un crèdit bancari, i que serviran per executar obres com l'escola de música, la pavimentació de Terramar o el canvi d'enllumenat al passeig de la Ribera, la remodelació del passeig marítim de Les Botigues o la construcció de refugis climàtics. L'oposició es mostrà molt crítica amb la previsió del govern respecte aquestes despeses, i responsabilitzà l'executiu d'haver actuat sense planificació. Malgrat tot, en la majoria de casos, l'abstenció del grups de l'oposició propicià l'aprovació de totes les modificacions de crèdit.Tot i que molts grups, llevat de VOX, aprovaren inicialment el pla de mobilitat l'agost del 2023, ahir, en el debat per a la seva aprovació definitiva, al govern li varen ploure crítiques de totes bandes per considerar que el document utilitza dades caducades que no responen al context actual, i que presta molt poca atenció a la realitat de Garraf i Les Botigues. El govern, que considera que un dels valors del pla és haver comptat amb la participació ciutadana a través de diverses taules de treball, i que és un document viu, argumentà que la obligada validació del document, per part de l'ATM i la Generalitat, ha trigat gairebé dos anys. Finalment, l'abstenció del PSC -que féu un vot diferencial respecte a la negativa del Margalló- i la de Guanyem salvà el pla de mobilitat posant com a condició, que recollí l'alcaldessa, de crear un grup de treball per a actualitzar-lo.

Un document que, a partir d'una anàlisi detallada de l'històric de dades poblacionals, econòmiques i d'habitatge de la vila, exposa les potencialitats que té Sitges per assolir els anomenats 'objectius de solidaritat urbana' vinculats a la necessitat de poder dotar d'habitatge públic per a la ciutadania que ho necessiti. En aquest sentit el pla d'habitatge creu que, desenvolupant les potencialitats de l'actual pla general, la vila pot assolir en un futur la xifra del 10% d'habitatge social d'entre la totalitat dels habitatges disponibles, una xifra que entraria dins els criteris establerts a la Unió Europea. Però per a que això sigui possible caldran molts recursos i bona part d'ells hauran de venir de fonts supramunicipals. El debat del pla d'habitatge -que s'aprovà per 19 vots favorables, els de l'equip de govern (ERC, Sitges GI i VerdsECP) Junts x Sitges, PSC-El Margalló, Guanyem i Fets per Sitges, i les abstencions de PP i VOX- l'encetà la regidora Carme Gasulla. Bona part dels recels van venir donats per la dotació pressupostària que es destinarà a les polítiques d'habitatge, i per la gestió que s'ha fet i es fa de les actuals promocions ja desenvolupades.

Amb els 12 vots a favor d'ERC, SitgesGI, VerdsECP i el PSC, els 8 vots en contra de Junts, Fets x Sitges, Vox, PP i El Margallo i l'abstenció de Guanyem Sitges, el ple municipal va aprovar ahir en sessió extraordinaria el pressupost pel 2025, que puja a 66.230.000€, dels quals 47M corresponen a les despeses ordinaries de l'Ajuntament (al concepte clàssic d'aixecar la persiana, que inclou les remuneracions de personal -21M€- i tots els contractes de serveis) i 7,7M€ a inversions. El govern defensà un document que defineix com a ambiciós, treballat i consensuat, per a assolir 3 objectius fonamentals: les emergències habitacionals i climàtiques i els serveis públics per atendre la demanda de creixement de la vila. El PSC argumentà l'acord establert amb al govern amb la necessitat d'aturar la paràlisi provocada per la seva incapacitat de gestió, tot reiterant que no han donat un xec en blanc i que l'obligaran a treballar, mentre que l'oposició li retreu al govern que no tingui un projecte pel municipi, defineix el pressupost com una operació de maquillatge d'una mala gestió i li recorden al PSC el seu posicionament molt crític quan demanà amb contundència la dimissió de l'alcaldessa i la regidora de via pública. Per altra banda, la incorporació a la plantilla de dos càrrecs eventuals -un assessor a protocol i un assessor pel departament de comunicació- propiciaren un debat sobre el sentit final d'aquestes places, que el govern considera necessàries i l'oposició les vincula a la creació d'un discurs públic manipulador.

Amb presència d'una representació dels treballadors de PreZero, el ple municipal va aprovar, enmig d'un intens debat sobre els fonaments legals de la proposta, l'acord extrajudicial establert entre l'Ajuntament i l'empresa de neteja Prezero, per tancar la demanda que la segona havia interposat el passat octubre per la no quantificació del cost de la continuïtat del servei. L'acord permetrà regularitzar els pagaments futurs i garantir el compliment del conveni que signaren els treballadors el 2022, i que és vigent fins al 2026. Amb tot, la intervenció i la secretaria municipals no avalen la proposta perquè no es basa en cap contracte vigent, ni tampoc se la pot vincular amb cap licitació en marxa, perquè encara no està tramitada. L'oposició creu que aquest acord és conseqüència de la incompetència del govern en la gestió de la pròrroga del contracte, i mentre alguns grups -Junts per Sitges, el PP i Fets per Sitges- defensaren el seu vot contrari per entendre'l inacceptable i un engany als treballadors, d'altres, com VOX, Guanyem o Luis Miguel Garcia del PSC-El Margalló, que va emetre un vot diferenciat respecte els seus companys de grup per a poder aprovar el dictamen, van fer valer la necessitat i l'obligació de mantenir el servei de neteja i de no posar les coses més difícils als treballadors que mai han estat responsables de la situació que viuen. L'alcaldessa tancà el debat agraïnt el suport a l'aprovació de la proposta i definint-la com un bon acord. Els dos dictamens vinculats amb el servei de la neteja van obrir dos debats intensos durant els quals en més d'un moment es va interpel·lar a les responsabilitats polítiques vinculades a que no s'hagués prorrogat el contracte en el seu moment.

Curta, però també avorrida, sessió del ple en la qual s'aprovaren dues mocions -la presentada per PSC-EM per incentivar polítiques i accions de conscienciació en relació als casos de víctimes de violència masclista, i la del PP per instar al govern de la Generalitat a la millora de les infraestructures sanitàries al Garraf- se'n rebutjaren dues més -la presentada per VOX per a la redacció d'un pla municipal d'inundacions, i la de VOX i Fets per Sitges per a la redacció d'una ordenança que reguli el cablejat elèctric i de telecomunicacions al carrer- i s'ajornà la proposada per Junts per Sitges, per entendre el grup que era necessària la presència de l'alcaldessa i regidora d'urbanisme atesa les característiques de la moció. Amb l'absència d'Aurora Carbonell per motius de salut, el ple de novembre s'aturà per acabar de complimentar el dictamen relacionat amb la presència de regidors en els consells municipals, i deixà una sensació de sessió poc aprofitada, en espera del ple de desembre que arribarà d'aquí tres setmanes.

Per unanimitat de tots els grups polítics, el ple de l'Ajuntament de Sitges va aprovar ahir l'adhesió al Grup d'Acció Pesquer Costa Central, una entitat a la qual ja hi estan adherides les confraries de pescadors de Sitges, Vilanova, Barcelona i Badalona i que té per objectiu dissenyar i desenvolupar en el territori les estratègies per a la gestió de fons europeus. L'adhesió de l'Ajuntament té un cost de 2500€ i va obrir, a la vegada, el debat sobre la necessitat de revitalitzar i promocionar un sector que viu en un context de molta fragilitat. La sessió ha començat amb l'expressió pública del condol de la corporació a les víctimes de la Dana que ha afectat la comunitat valenciana, Castella La Mancha i Andalusia, i a continuació ha pres possessió del càrrec Montse Garcia Rossell, la regidora del grup d'ERC que ha substituït Carme Almirall, i que serà la titular de la nova regidoria d'entitats i esdeveniments.

Les entitats no podran rebre diners del romanent de tresoreria de l'Ajuntament, però el govern es compromet a buscar recursos 'd'on sigui'. Aquesta fou la conclusió d'un dels debats més importants del ple municipal d'ahir, en el qual es posà sobre la taula la modificació de crèdit que ha permès atorgar la subvenció de 90.000€ al Retiro, malgrat que hores d'ara l'entitat no realitzi activitats per mor de les obres de reforma. La regidora d'hisenda Carme Almirall va argumentar la decisió en base a una normativa europea i estatal cada cop més estricta en l'aplicació del romanent, però també s'exposà la intenció del govern de prioritzar les necessitats de les entitats en el pressupost del 2025.

Un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sitges sobre educació va servir perquè totes les forces polítiques del consistori consensuessin una proposta que passa per la reclamació d'una escola institut a Sitges amb l'objectiu de resoldre l'emergència educativa fruit del creixement continuat del nombre d'alumnes, no previst per la Generalitat, i que ha tensionat la vida dels centres públics actuals a Sitges. També es va demanar una diagnosi clara de la situació per part del departament d'educació, inversions als quatre centres públics de primària per pal·liar els problemes del desdoblament de línies -i que inclogui la possibilitat d'ampliar l'escola Agnès de Sitges-, i noves línies, tant de secundària a l'institut Benaprès, com de batxillerat. En aquest sentit, els polítics també varen coincidir que crear una línia nova a l'Utrillo no és una solució, sinó un pedaç per pal·liar l'emergència. A més, es va reclamar aclarir la situació educativa de les Botigues i Garraf com a zona especial. L'aprovació de la moció, instada per la majoria de l'oposició (Junts per Sitges, Guanyem Sitges, PSC-el Margalló, Vox i PP), va venir precedida d'un llarg debat en què els grups proposants no va estalviar retrets pel que consideren immobilisme del govern fins que la situació ha estat insostenible, mentre que els partits que donen suport a l'alcaldessa van atribuir el problema a la deixadesa de planificació del govern català i a la situació general de l'educació. Aurora Carbonell es va comprometre, a petició de Mònica Gallardo, a demanar una reunió urgent amb el govern català per exposar les conclusions del Ple i reclamar solucions i terminis, i a més, va oferir que la comissió que es constituirà amb la comunitat educativa consensuï un Pacte Local per l'Educació.

Un Ple més suau en les formes, però igualment dilatat en la duració i espès de contingut, va tornar a posar ahir sobre la taula l'emergència educativa que viu Sitges. Les tres directores i el director dels quatre centres de primària de Sitges van tornar a exigir solucions al departament d'educació de la Generalitat, unes solucions que passen per una nova escola, o fins i tot un institut-escola, després d'anys de manca de previsió i abandonament. Ho van fer com a resultat d'una moció recolzada per la totalitat del plenari, i que precedirà a un ple extraordinari, instat per l'oposició, i que es convocarà el proper 10 de juliol. La picabaralla política no va obviar la contundència del nou director de l'escola Miquel Utrillo, quan va definir com a monstruositat la solució del govern català d'assignar una tercera línia al seu centre. I es va alertar sobre el problema, que en molt breu arribarà als dos instituts de secundària. Ha acabat el curs, però la bomba de rellotgeria dels equipaments educatius sembla haver esclatat definitivament.

En una contundent intervenció en l'apartat de precs i preguntes -que es va avançar aprofitant un dels recessos del ple municipal- les directores de les escoles de Sitges van exposar una carta que alerta del que defineixen com un 'estat d'emergència educativa' vinculada a la incapacitat dels centres per assumir el nombre de criatures que es matriculen, amb totes les conseqüències que això suposa. Les directores exposaren un rosari de greuges difícilment rebatible: aules amb les ratios tensionades, zones comunes saturades, biblioteques tancades per encabir-hi classes... Tot plegat en el marc d'un escenari de futur concluent: de cara al curs vinent hi haurà 9 grups desdoblats repartits entre tots els centres, que suposaran, de facto, una escola d'una línia plena d'alumnes. D'aquí que, a més de reclamar amb urgència la construcció d'un nou centre, els directors denuncïin el fet que en el seu dia l'escola Agnès es plantegés com a centre d'una única línia, demostrant una absoluta manca de previsió i ceguesa davant d'una realitat que ja es percebia aleshores. El problema, ara, rau en saber on es podrà escolaritzar tota aquesta quantitat de canalla. Segons es va dir, el departament d'ensenyament proposa situar un mòdul a cada escola, quelcom que les directores no contemplen en absolut donada la saturació dels centres. La intervenció de les directores, aplaudida per tot el plenari sense excepció, fou resposta pel regidor d'ensenyament, Albert Olivé-Rodés i l'alcaldessa Aurora Carbonell, que assenyalaren que, finalment, la delegació territorial del departament d'ensenyament de la Generalitat ha reconegut l'existència del problema i enviarà un informe a la seu central, mentre el govern es compromet a continuar insistint i apel·la a fer-ho amb la comunitat educativa.

En una sessió de gairebé quatre hores, desenvolupada en general en el marc d'un ambient més contemporitzador i proactiu, ahir es va celebrar al saló de plens el debat sobre l'estat del municipi, establert pel reglament orgànic municipal, perquè tant l'equip de govern com l'oposició puguin fer balanç de la gestió de l'Ajuntament durant el darrer any. Us oferim, singularitzades, les intervencions inicials de tots els portaveus, i tota la segona part del ple, durant el qual els regidors del govern varen respondre i s'establí un segon torn de paraula.