Escrit a mode d’explosió quan va morir la seva mare i coetani amb el seu darrer seu llibre Els vells, aquella nosa Cèlia Sànchez-Mústic es buida en aquest poemari per tornar a omplir-se de nou. L’escriptora i poeta escriu des de l’amor profund que sent cap a sa mare i fa reflexionar el lector sobre el procés de dol i sobre el dolor profund que representa perdre un ésser molt estimat.
Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-vos la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al teu navegador i realitza funcions tals com reconèixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.
Les cookies estrictament necessàries s'han d'activar sempre perquè puguem desar les teves preferències de configuració de cookies.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les vostres preferències. Això significa que cada cop que visitis aquesta web hauràs d'activar o desactivar les cookies de nou.
Més informació sobre la nostra política de cookies
