Judith Miralles Egea, néta de Josep Egea, deportat a Mauthausen, exposa al GES els inicis de la seva investigació sobre la vida del seu avi i el seu besavi.
A la dreta, Josep Egea de menut, acompanyat del seu pare.
Ella era una adolescent de setze anys quan el seu avi va morir el 2010, però, malgrat tot, Judith Miralles Egea mai no va deixar de preguntar-li sobre la seva vida, i no podia entendre com aquell home bó li explicava que havia estat en una presó. La presó era el camp de concentració de Mauthausen, on Josep Egea i el seu pare hi arribaren deportats el 27 de gener del 1941. La resta és una història de supervivència, de sacrifici, de dolor, de solidaritat i, sobretot, de denigració de l’ésser humà fins a límits incomprensibles. La néta de Josep Egea, Judith Miralles Egea, ha començat una recerca sobre tots aquells detalls que ajudin a reconstruir amb precisió la història del seu avi i el seu besavi. El passat dissabte exposà un resum dels resultats obtinguts fins ara en una conferència que comptà, també, amb el testimoni d’Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, que féu valer la prometença a la qual els deportats es varen comprometre en el seu dia: qui surti viu haurà d’explicar-ho. Presentà l’acte la historiadora sitgetana Beli Artigas. Us oferim la conferència en la seva integritat.
