#FMSitges19: De quan Sitges va mentir al govern de Carles III per protegir les festes. Una història que ens explica Eduard Tomàs.
Al segle XVIII Sitges tenia 11 confraries, que organitzaven més de 80 processons durant l’any. I d’entre elles, la de Sant Bartomeu i Santa Tecla i la de la Minerva que n’organitzaven les dues més importants. La relació de les confraries amb l’església no fou sempre fluïda. A inicis de segle, des de la jerarquia eclesiàstica es criticava que els devots fessin més aportacions econòmiques a les confraries que a l’església i, a canvi, els rectors es veien obligats a participar de la majoria d’actes religiosos que organitzaven les confraries. A Sitges, però, poc a poc s’establí una molt bona entesa entre mossèn Francesc Rafecas -que fou rector de la parròquia durant 37 anys- les confraries i l’Ajuntament, fins al punt que, el 1770, els tres conxorxaren la redacció d’una documentació que falsificava els comptes de les confraries, i que estava destinada a justificar, davant del govern de Carles III, la hipotètica prohibició de la celebració de diferents festes, per entendre que es gastaven diners en desordenes generalizados. Eduard Tomàs, que el passat dissabte explicà les seves investigacions sobre aquest assumpte al Grup d’Estudis Sitgetans, ens ho comenta.
