Un cop l'any, l'arqueòleg sitgetà Joan Garcia Targa viatja al Yucatán, a Mèxic, per continuar el projecte d'excavació de les runes maies de Xbaatun. Ho fa acompanyat de diversos investigadors espanyols i mexicans que fan la tasca de manera voluntària, amb el suport de diversos patrocinadors privats. Enguany, la recerca se centrarà en el mur perimetral que emmarcava l'assentament, i en mirar d'esbrinar si les edificacions trobades a l'exterior són contemporànies amb el poblament. Xbaatun és un assentament que va estar ocupat en un lapse de 1000 anys des de l'inici de la nostra era, i que ara està completament tapat per la selva. La campanya d'enguany ha obtingut permisos per treballar dues setmanes, durant les que també faran divulgació dels treballs a la zona.

La Paquita amb el seu marit cuiden al seu net, orfe de mare des que el seu pare l'apunyalà fins la mort. En David va veure com el seu pare assessinava la seva mare amb una escopeta. Luz Rodriguez explica com ha hagut de responsabilitzar-se del destí dels fills de la seva germana assassinada també per la seva parella. I Isabel Tajuelo afirma, des de la seva joventut, que l'home que va matar la seva mare sortirà de la presó 13 anys després, i se'l tornarà a trobar pel carrer.. La periodista sitgetana Anna Grimau, acompanyada per Sara Boldú a la càmera, s'ha acostat a la crua realitat dels nens orfes arran de crims de violència masclista en el reportatge 'Huérfanos tras el silencio', que ha merescut el premi de periodisme solidari Joan Gomis, i el premi de la fundación aliados contra la violència de gènere. Amb ella n'hem parlat.

Josep Maria Pujol i Maria Rull, els arquitectes que varen presentar el nou projecte de pavimentació del carrer Carreta en audiència pública, són taxatius pel que fa al manteniment de les actuals voreres, i es refermen en el fet que, amb la normativa d'accessibilitat a la mà, l'ús de la caixa única és condició sine qua non, encara que s'estigui parlant d'un conjunt patrimonial. En aquest sentit, la normativa permetria mantenir les voreres clàssiques, sempre i quan aquestes tinguessin un mínim de 1,8m d'ample, que no és el cas del carrer Carreta. Malgrat tot, els arquitectes també defensen que han intentat ser el màxim curosos possible amb l'essència del carrer -i no s'utilitzarà ni asfalt ni llambordes de formigó, sinó pedra natural per la part central i també es recuperaran totes les peces de pedra que es puguin de la vorada de les actuals voreres- i també reconeixen que la bona execució de l'obra serà clau per a que agradi. Els ha acompanyat la regidora d'urbanisme, Carme Gasulla, qui s'ha refermat en el compromís de continuar mantenint tot el diàleg que sigui necessari pel bon desenvolupament de l'obra.

Aïda Valverde és cardiòloga a l'Hospital de Sant Camil, i amb d'altres professionals de la sanitat ha intentat ajudar a Paiporta, una de les poblacions més castigades pels aiguats de la DANA. I diem ha intentat perquè l'experiència ha estat agredolça, arran del caos organitzatiu que no ha permès aprofitar com calia totes les capacitats dels sanitaris que s'hi han desplaçat. La realitat supera, de molt, les imatges televisives, i les històries personals són d'una potència emocional immensa. Ens ho explica.

Però atenció! Abans de deixar el material, truqueu al tercer pis de la casa, o al telèfon: 652 47 40 46. Us atendrà Imma Subirà, una bergadana de naixement que viu a Sitges des de fa més de trenta anys i que, davant de les imatges dramàtiques de València, no va poder més i va encetar una campanya d'ajut que ha anat aplegant més voluntaris a cada dia que passa. Després d'un primer viatge a la zona zero se'n prepara un altre amb tot el material que es reculli fins demà a les deu de la nit. La Imma, absolutament agraïda, ens ha explicat una història maquíssima de solidaritat, amb un toc agredolç quan es tracta de parlar del suport que ha rebut des de l'Ajuntament.