El 1727, 124 anys abans del que es coneixia, a Sitges ja hi havia ‘lo ball de bastons’. Ens explica la història Eduard Tomàs.
La troballa de la transcripció que mossèn Pau Ferret, vicari de Sitges entre 1914-1916, va fer de la llibreta de les confraries de Sitges del 1693 i d’altra documentació avui desapareguda, ha descobert la que, fins avui, és la prova documental més antiga de l’existència dels balls populars a Sitges, i concretament del ball de bastons. El 1727 la confraria de Sant Elm va pagar 7 lliures per contractar lo ball de bastons a la celebració de la seva festa el 2 de juny. Per tant, la troballa permet situar l’existència del ball de bastons a Sitges 124 anys abans de la data més antiga fins avui documentada, que es referia a la presència dels bastons al Vinyet el 1851, i 7 anys abans de la data en la qual es documenta la presència de los balls forasters a la vila, referenciada el 1734. Ens explica tota la història l’estudiós de les festes locals Eduard Tomàs.
