Blai Fontanals: ‘El que perviu és l’estima a la gralla. Això és el més important de tot’
Han passat gairebé 50 anys d’aquell 22 de setembre de 1971. Blai Fontanals, Josep Marcet i Lluís Curtiada sortiren per primer cop com a colla. Fou un punt de partida. Després els camins es dividirien però avui Blai Fontanals contempla la història amb la perspectiva més relativitzadora que donen els anys, i, lluny de prioritzar rivalitats, prioritza la importància que ha tingut per Sitges l’ensenyament de la gralla. Amb ell hem intentat repassar alguns dels moments capdals del cinquantenari de l’escola de grallers. I pel final de la conversa queda la millor frase: ‘La meva mare no em va veure mai tocar la gralla. Que era cosa de pobres, deia”. Avui…. les coses han canviat.
