Viure al carrer, per necessitat o per voluntat pròpia. Algunes reflexions sobre el sensellarisme i com abordar-lo, amb Mireia Paretas
A partir de l’avís del veïnat, els serveis socials de l’Ajuntament segueixen hores d’ara la situació d’unes persones que viuen al carrer perquè s’han quedat sense vivenda. No és ni serà l’únic cas, però el sensellarisme té moltes variables que cal tenir en compte i que mereixen una reflexió prudent que passa, primer de tot, per l’anàlisi de cadascuna de les circumstàncies que envolten les persones que viuen al carrer. Mireia Paretas, cap del departament de drets civils de l’Ajuntament de Sitges, ens deixa, d’entrada, una reflexió important: si no es tracta d’una persona a qui s’ha inhabilitat legalment, o que genera un problema d’ordre públic, ningú pot obligar a algú que estigui al carrer a anar a qualsevol altre lloc. I a continuació, quelcom no menys important: hi ha persones que fan vida al carrer perquè les circumstàncies els hi han portat i han esgotat totes les possibilitats de reconduir la seva situació, però també hi ha persones que, per conviccions personals, volen viure així, per difícil que costi entendre-ho. Us interessarà la conversa. Recordeu que el telèfon del departament de drets socials, ciutadania i igualtat és el 93 8949494.
