I l'acció de l'home va des de la construcció d'embassaments, ports esportius, espigons, o les intervencions en la llera de rieres, -que han impossibilitat l'arribada de sediments al litoral, i que aquests sediments puguin traslladar-se sense obstacles per la pròpia dinàmica marina- fins a la urbanització de la costa o la construcció de passejos marítims -que han impossibilitat que les platges tinguin espai per a mantenir la seva dinàmica de manera natural- tot passant per la progressiva destrucció de les fràgils praderes de posidònia, que són bàsiques per a la vida marina i també exerceixen de barrera cohesionadora dels bancs de sorra. Tot això s'ha anat fent amb els anys, i la reversió de les seves conseqüències, agreujades per els efectes d'un escenari de canvi climàtic, no és ni serà tasca fàcil. El Grup d'Estudis Sitgetans va acollir ahir una xerrada amb tres experts: Daniel González Marco, del centre de recerca del laboratori d'enginyeria marítima de la UPC, Pere Andreu Ubach, doctor en enginyeria de la UPC, i Àlex Noheda, biòleg marí i regidor de medi ambient de l'Ajuntament de Cubelles. Jesus Coines, de biodiversitat Sitges, moderà el debat que us oferim integrament. Per cert, des del punt de vista tècnic Sitges és un exemple de tot allò que s'ha fet i no s'hagués hagut de fer per a mantenir les platges.